Pedagogia de la interactividad

En aquest article de Roberto Aparici i Marco Silva analitzen la pedagogia transmisiva, caracteritzada per el seu sentit unidireccional i la qual comparteix algunes característiques amb els mitjans de comunicació. També s’analitza la pedagogia interactiva que es caracteritza per la participació, el diàleg i els principis de la web 2.0.

Podem reflexionar a partir de l’article sobre un canvi de metodologia educativa on la transmissió de coneixements varia a través de les TIC. 

Els nous mitjans posen en manifest i pràctica models comunicatius que permeten que cada ciutadà, per sí mateix, pugui ser un mitjà de comunicació. És per això que és conforma una societat de comunicadors on tots alimenten amb les seves creacions i participacions, tant dels sabers individuals com dels col·lectius.

El text també, fa una revisió de les pràctiques comunicatives que utilitzen el feedback com una estratègia d’interacció (retroalimentació). El feedback actua com a reforç dels missatges des de el moment que s’inicia el procés comunicatiu, és per això, que reprodueix el camí i les pautes de l’emissor.

Aparici (2011) ens introdueix per primera vegada el concepte de feed-feed (tots-tots), aquest model val a dir, que els participants en el procés comunicatiu s’alimenten comunicacional i informativament entre tots. A diferència del feedback (és contempla el rebre missatges), el feed-feed va més enllà i contempla la construcció comuna del procés comunicatiu, tots som emissors i receptors. Això provoca que tots creem continguts i informació mentre duem a terme interaccions comunicatives. 

L’article dona gran rellevància al fet de tenir en compte la participació i la interacció dels alumnes. La interactivitat entre els agents provocarà la intervenció en els continguts.

Estic d’acord en que hem d'abandonar el model de feedback per adaptar-nos al feed-feed, ja que aquí, els alumnes construiran el coneixement i ho faran de manera col·lectiva. I per tant, passar de la unidireccionalitat a la bidireccionalitat comunicativa.

Considero que com a futurs professionals de l’educació hem de tenir molt en compte aquest aspecte per a que els alumnes siguin els creadors i constructors del coneixement.

Per això, és important deixar que cerquin els coneixements i que nosaltres els acompanyem, ja que mitjançant les vivències i experiències els alumnes assoliran millor els coneixements. Nosaltres podem transmetre però els alumnes també ens poden i és poden transmetre coneixements entre ells. 

D’aquesta manera també abandonarem un aprenentatge reproductor, que l’únic que aconsegueix és que els alumnes aprenguin memorísticament sense cap mena de transmissió de l’aprenentatge, per tal d'adoptar un aprenentatge transformador apareix i els coneixements queden transmesos i assolits pels alumnes.