Tecnologies per l'aprenentatge i el coneixement

Tecnologies per l'aprenentatge i el coneixement

jueves, 30 de enero de 2014

Autoavaluació

Què he après en aquesta assignatura?
Per començar destacaré que he ampliat notòriament els meus coneixement sobre les noves tecnologies, sobretot en l’aplicació d’aquestes en l’àmbit educatiu.
He pres consciència que encara queda molt per millorar de cara a la transformació de les TIC a les TAC. Referent a les TIC, he aprés a fer servir diferents eines, metodologies i aplicacions les quals hem poden servir de manera molt profitosa en el meu futur personal i professional.
A més, considero que he pres consciència al fet de saber que en l’ús de les TIC no només és important el com fer-lo servir sinó també, com s’han d’aplicar i la utilitat que té el fet d’aplicar-les.

Una gran pregunta que tenia estava relacionada vers el dilema sobre si abandonar els llibres de text, per substituir-los per suports digitals. La pregunta s’ha respost en termes de complementarietat, ja que considero que no els hem d’abandonar sinó que complementar una metodologia d’ensenyament amb l’altre. Per tant, concloc que en la complementarietat estarà l’èxit de l’ensenyament i de l’aprenentatge dels nostres alumnes.
També tenia com a qüestió, si els docents estaven preparats per abordar l’ús de les TIC i TAC a les aules. La resposta és que encara no, es necessària de la formació continua del professorat per tal de fer un bon ús d’aquestes noves tecnologies. Ja que si no és fa un bon ús no podrem esperar un bon aprenentatge.

Els nous coneixements adquirits en la trànsit de l’assignatura, han estat molts, però he de destacar que si fem un bon ús i som competents digitalment assolirem el que ens proposem. S’ha de ser creatiu per tal de poder emprar de manera eficaç les noves tecnologies. Saber-les fer servir no és només allò important, ja que si les sabem fer servir i no les sabem cohesionar amb el que volem ensenyar no aconseguirem res i no es produirà l’aprenentatge.
També destacar l’aprenentatge sobre l’e-learning, ja que no sabia ben bé en que consistia i ara he pres consciència que és una nova gran metodologia d’ensenyament i aprenentatge en la seva bona pràctica.

Com ho he après?
Els aprenentatges considero que s’han produït des de diferents perspectives.
Una d’aquestes en la transmissió de coneixements teòrics i pràctics per a la assimilació de diferents conceptes i materials.
El fet que ens hagin visitat diferents professionals de l’educació per fer-nos xerrades sobre les TIC i les TAC relacionades amb pràctiques educatives, ha estat principal per entendre les noves tecnologies en l’aplicació educativa.
El desenvolupament de grup m’ha fet ser constant en l’assignatura i involucrar-me activament. Les trameses i les lectures han fet que pugui realitzar reflexions sobre els coneixements adquirits i complementar-los amb els coneixements que ja tenia.
El fet de realitzar un projecte innovador amb un grup de treball, m’ha enriquit molt. Ja que de manera col·laborativa hem realitzat un projecte adreçat a infants sobre la realitat augmentada. Això ha comportat, el descobrir com aplicar les noves tecnologies en un projecte adreçat a un col·lectiu determinat.

Què he trobat a faltar en els aprenentatges de l’assignatura?
He trobat a faltar aprofundir més en les eines utilitzades, tot i que entenc que el temps és limitat i no es pot fer tot.
Algunes entrades que he fet al blog, podrien ser millorables ja que per falta de temps no he pogut aprofundir tant com m’hagués agradat.

Considero que el projecte d’innovació en grup ens va sortir molt bé i vaig aprendre molt juntament amb les meves companyes.

martes, 28 de enero de 2014

Pedagogia de la interactividad


En aquest article de Roberto Aparici i Marco Silva analitzen la pedagogia transmisiva, caracteritzada per el seu sentit unidireccional i la qual comparteix algunes característiques amb els mitjans de comunicació. També s’analitza la pedagogia interactiva que es caracteritza per la participació, el diàleg i els principis de la web 2.0.
Podem reflexionar a partir de l’article sobre un canvi de metodologia educativa on la transmissió de coneixements varia a través de les TIC. 

Els nous mitjans posen en manifest i pràctica models comunicatius que permeten que cada ciutadà, per sí mateix, pugui ser un mitjà de comunicació. És per això que és conforma una societat de comunicadors on tots alimenten amb les seves creacions i participacions, tant dels sabers individuals com dels col·lectius.

El text també, fa una revisió de les pràctiques comunicatives que utilitzen el feedback com una estratègia d’interacció (retroalimentació). El feedback actua com a reforç dels missatges des de el moment que s’inicia el procés comunicatiu, és per això, que reprodueix el camí i les pautes de l’emissor.

Aparici (2011) ens introdueix per primera vegada el concepte de feed-feed (tots-tots), aquest model val a dir, que els participants en el procés comunicatiu s’alimenten comunicacional i informativament entre tots. A diferència del feedback (és contempla el rebre missatges), el feed-feed va més enllà i contempla la construcció comuna del procés comunicatiu, tots som emissors i receptors. Això provoca que tots creem continguts i informació mentre duem a terme interaccions comunicatives. 
L’article dona gran rellevància al fet de tenir en compte la participació i la interacció dels alumnes. La interactivitat entre els agents provocarà la intervenció en els continguts.

Estic d’acord en que hem d'abandonar el model de feedback per adaptar-nos al feed-feed, ja que aquí, els alumnes construiran el coneixement i ho faran de manera col·lectiva. I per tant, passar de la unidireccionalitat a la bidireccionalitat comunicativa.

Considero que com a futurs professionals de l’educació hem de tenir molt en compte aquest aspecte per a que els alumnes siguin els creadors i constructors del coneixement.
Per això, és important deixar que cerquin els coneixements i que nosaltres els acompanyem, ja que mitjançant les vivències i experiències els alumnes assoliran millor els coneixements. Nosaltres podem transmetre però els alumnes també ens poden i és poden transmetre coneixements entre ells. 

D’aquesta manera també abandonarem un aprenentatge reproductor, que l’únic que aconsegueix és que els alumnes aprenguin memorísticament sense cap mena de transmissió de l’aprenentatge, per tal d'adoptar un aprenentatge transformador apareix i els coneixements queden transmesos i assolits pels alumnes.

sábado, 25 de enero de 2014

Nuevas tecnologías y enseñanza

L’article d’Alejandra Bosco “Nuevas tecnologías y enseñanza: un estudio basado en el enfoque sociocultural” ens mostra el que ha estat part d’una investigació sobre l’ús d’una eina informàtica en una escola primària de Barcelona.


L’estudi es centra en les influències que s’estableixen entre l’ordinador i el centre educatiu des de que aquest arriba a l’escola fins que es converteix en un instrument d’ensenyament i aprenentatge per als infants.

Bosco (2000) considera els recursos informàtics com a mediadors de les formes de conèixer de l’alumnat. I fa un anàlisis de les interaccions cognitives que aquests materials promouen tant per les seves característiques intrínseques, com pel tipus d’intercanvi que provoquen en les aules on són utilitzats.
La definició de recursos informàtics basats en la teoria socio-cultural són el valor afegit d’aquest treball.

Els resultats de la investigació posen en judici les bondats que els ordinadors poden brindar a l’educació de l’anomenada societat de la informació tal i com aquests actualment són integrats en els centres educatius.

En definitiva el treball aporta contribucions al enfocament curricular en mitjans d’ensenyament i estudia els recursos informàtics atenent al seu context d’utilització.

viernes, 24 de enero de 2014

EXAMEN: pregunta 4 (tema 1)


4. Fes una reflexió sobre el que creus que has après resolent aquest exercici escrit:
Considero que les pràctiques innovadores amb les TIC són imprescindibles en l’actual món en el que vivim.
Som una societat del coneixement, que rebem informació constantment i assolir una bona competència digital, proporcionarà que sapiguem fer un bon ús d’aquesta.
Els mitjans per rebre informació s’han ampliat, i podem cercar tot allò que volem, però hem de saber seleccionar i tenir criteri alhora de quedar-nos amb certa informació.

Els professionals han d’assolir aquesta competència (competència digital) per tal de dur una bona pràctica de les TIC i les TAC. Hem de ser conscients que els docents i professionals de l’educació, la majoria careixen de formació sobre aquesta matèria, i s’ha de professionalitzar per tal de poder transmetre als alumnes, infants, participants uns bons coneixements, per dur a terme unes bones practiques.
S’han de promoure aprenentatges transformadors i no reproductors, per tal que els procés d’ensenyament- aprenentatge sigui el més adequat possible.

Com ens diu Sancho, J. M (2008) en un dels articles llegits és cert que la transformació de les TIC a las TAC és molt difícil si no és canvia la formació inicial i permanent del professorat, el sistema organitzatiu de l’ensenyament i la pràctica del docent.

Com diu Alejandra Bosco en un dels seus articles, les noves tecnologies de l’ensenyament poden posar en punt de mira les bondats que els ordinadors poden brindar a l’educació de l’anomenada societat de la informació, de la manera en que avui en dia s’integren en els centres escolars. És per això, que hem d’ensenyar i aprendre a fer ús de totes les eines tecnològiques que tenim a l’abast, per tal de dur pràctiques creatives per als nostres alumnes. La creativitat implica sovint motivació, i la motivació és una gran part de l’aprenentatge, ja que si no hi ha motivació, hi ha barreres en l’aprenentatge.

Hem de ser conscients què les noves tecnologies poden ser una gran font de distracció per als alumnes, i és per això que hem d’intentar dur a terme activitats que siguin ...... per als nostres alumnes i d’aquesta manera evitar les distraccions que la xarxa pot proporcionar.
També s’ha de modificar el currículum per poder implementar aquesta innovació i les pràctiques que comporten. En la meva opinió s’ha de complementar l’educació tradicional amb les noves tecnologies, amb això vull dir que no s’ha de deixar de banda el mètode tradicional, però és interessant convinar-los per a que els processo educatius siguin dinàmics i atractius.

EXAMEN: pregunta 3 (tema 1)


3. Durant l’assignatura hem fet servir com a carpeta d’aprenentatge un blog. Un dels propòsits d’aquesta eina ha estat donar-te un paper més actiu en el teu procés d’aprenentatge. Digues si has fet un us reproductor, simbòlic interactiu o transformador d’aquesta eina posant un o més exemples d’entrades que recolzin la teva posició.
Considero que personalment, he fet servir el blog com a eina reproductor, simbòlic interactiu però també transformadora en el meu procés d’aprenentatge.
En quant a reproductora, val a dir que ha estat en entrades que reflectit la teoria donada a classe com pot ser l’entrada “les tauletes digitals a l’aula (ús educatiu). Encara que, he reproduït l’aprenentatge, també al final de l’entrada he fet una opinió personal com a conclusió per a que es mostri l’aprenentatge.

En quant a simbòlic interactiu, pels comentaris realitzats per la professora, ja que això ha generat interacció entre la docent i jo.

Pel que fa a transformador en la mesura que el blog ha canviat el meu rol i el del docent. S’ha establert una relació de feedback que ha transformat l’aprenentatge per tal de verificar i contrastar coneixements. L’eina del blog en sí, ja m’ha resultat un aprenentatge transformador, ja que no sabia fer-lo servir i a mesura que ha avançat l’assignatura he après moltes coses, com posar etiquetes, afegir comentaris, modificar el disseny del blog..

És per això que considero que el blog és una eina que complementa els aprenentatges i ens posa en manifest que és una eina que dóna feedback i cada alumne pot anar al seu ritme per tal d’assolir de manera transformadora els aprenentatges.
Com no havia fet servir el blog mai, considero que ha estat una forma d’innovació educativa en quant al meu parer. 

EXAMEN: pregunta 2 (tema 1)


2. Les propostes educatives a distància o que utilitzen plataformes d’e-learning solen implicar una redefinició dels rols de docent i estudiant respecte de l’educació presencial més convencional o de la pedagogia tradicional.
Digues si estàs d’acord o no amb aquesta afirmació i justifica la teva resposta. Utilitza la bibliografia de l’assignatura.
El model e-learning s’ha de desenvolupar de manera explicita, planificada i sistemàtica, implicant tota l’organització.
Aquesta proposta educativa, passa dels models tecnològics o centrats en el docent a models centrats en l’estudiant i el seu procés.
Considero que l’afirmació és correcta, ja que els models d’educació amb plataformes e-learning, necessiten una redefinició dels rols del docent.
A més del rol dels docents, s’ha de definir les noves funcions i departaments, reorganització dels processos administratius i la reestructuració del disseny educatiu i dels processos de producció.
Per aquest motiu, s’ha de redefinir el rol del docent, ja que canvia tota l’estructura del sistema més tradicional fet servir fins ara.
El rol de l’estudiant també s’ha de modificar i ha de ser competent digitalment per tal d’assolir les fites en quant a l’educació e-learning.
Estic d’acord amb l’aportació de Garrison, D. y Anderson, T. (2005), ja que la era de la informació i el món interconectat estan obligant als educadors a replantejar-se l’experiència educativa. Ha de ser un entorn educatiu que desenvolupi i promogui la capacitat de pensar i aprendre de forma autònoma. Els alumnes s’han de tornar crítics i autoorientats motivats i capacos tant per la reflexió com per la cooperació.

Seguint amb Garrison, D. y Anderson, T. (2005), és cert que l’e-learning vist com una part de solució pedagògica, es presenta com una oportunitat per examinar i reavivar els ideals educatius. Per tal de apreciar els beneficis d’aquesta metodologia d’aprenentatge haurem de comprendre el context on s’està integrant.

EXAMEN: pregunta 1 (tema 1)



     1.  Sancho, en un article titulat “De TIC a TAC el difícil transito de una vocal”. Digues quin és el sentit d’aquesta afirmació. Pots fer servir qualsevol autor que hagis llegit a l’assignatura i que et serveixi per explicar-lo.
El comentari de Sancho fa referència a la dificultat de convertir les TIC en TAC. Hi ha molts factors que dificulten aquesta conversió.
Entre aquests factors trobem el mateix context educatiu, l’ús dels mitjans, i per això l’ús de les TIC es trien en funció de la situació particular de l’ensenyament.
És necessari el canvi i la transformació per tal que els ciutadans aprenguin a ser més crítics en la societat de la informació en la qual vivim.
En el fragment veiem que l’ús de les TIC en educació és variable i quan és fa servir en l’espai educatiu, no es té en compte el context i la cultura i això ens complica la transició de TIC a TAC.

Sancho, en el seu text, també destaca les dificultats que es troben els sistemes educatius per dur a terme aquest canvi. Hem de ser conscients que els alumnes d’avui en dia és mouen per la tecnologia amb total facilitat, ja que és el món en el que han nascut. D’altra banda, els docents estan situats entre el desconcert, l’admiració i el rebuig de la era digital.
Per tant, per dur a terme aquest canvi, hem de ser conscients que és difícil però que s’ha de modificar la formació inicial dels docents i posar molt d’èmfasi en la formació continua i reciclatge dels docents. A més hem de modificar el sistema organitzatiu de l’ensenyament.
En conseqüència a aquestes tecnologies la pràctica del docent ha canviat i per això necessita d’una altra formació, per tal de poder fer de la millor manera possible la seva feina.

És per aquest motiu com diu Bosco (2008), la utilització es predeida per la seva apropiació ja sigui que aquesta es manifesti perquè el mateix professorat o alumant que els produeix, o be perquè els trien, donant-li a la seva utilització un significat i ús personal.


Per tant, les TIC han de ser triades a partir de les diferents situacions d’ensenyament. Aquestes s’han d’aplicar ja que per si soles, no afavoriran  a que els alumnes construeixin coneixements.
S’han de tenir en compte molts factors com; la situació, característiques del grup, que volem ensenyar...
El docent te un paper molt important per a que l’aplicació de les TIC acabi portant a l’aprenentate i el coneixement, ha de saber decidir quan fer-les servir i quan no.


A més, Bosco (2008) també fa incidència en el tema del currículum, qualsevol eina és utilitzada per donar sentit a la informació i convertir-la en coneixement. D’aquesta manera es poden resoldre problemes i desenvolupar projectes que demanin diferents sistemes de representació.



Segons Area i Pessoa (2012) s’ha de tenir en compte que hem passat de la societat solida (aprenentatge tradicional), amb uns docents tradicionals a una societat del coneixement inestable i en una societat canviant. Per tant les metodologies d’ensenyament han de variar per tal d’adaptar-se a les necessitats d’aquesta societat.

Un altre autor Area (2007) ens proposa una sèrie de qüestions que recomana tenir en compte alhora d’integrar les TIC en el nostre ensenyament i que poden fer potenciar l’ús reflexiu d’aquestes. Estic d’acord en la sèrie de questions que recomana com pot ser, que allò rellevant ha de ser lo educatiu no lo tecnològic, les TIC s’ha de fer servir com a mètode de recolzament de l’aprenentatge... entre d’altres qüestions.


Concloent, és indispensable, que les TIC es transformin en TAC per poder beneficiar-nos de les noves tecnologies aplicades a l’educació. És pèr això, que considero que s’ha de fer incidencia en conscienciar als professionals de l’educació de la importancia que comporta això.  Tenint sempre en compte a tots els agents i a tot allò que simbolitza, per a que la transició sigui el més optima possible i quelcom provoqui una evolució en l’educació.

jueves, 23 de enero de 2014

Anàlisi d'un dels projectes presentats a l'aula

Projecte: Disseny de la biblioteca d'un municipi amb les TIC


Després de veure l’exposició dels meus companys i mirar-me el seu projecte, considero que és un bon projecte d’innovació en quant a les TIC a l’aula.
En aquest cas les TIC passaran a ser el mitjà del procés d’E-A. El projecte té un caire transformador en l’ensenyament i les TIC s’integren en l’aprenentatge.
Els alumnes aprendran a fer servir un software per tal de poder dissenyar la biblioteca. El software els permetrà dissenyar la biblioteca i mostrar els seu disseny en 2D i 3D.
He estat mirant el software Autodesk Homestyler per la xarxa i té moltes possibilitats d’ús, des de la perspectiva educativa.

Considero que el canvi de visió que se li vol donar a l’assignatura de tecnologia que és dóna a l’educació secundària és interessant. Però també, des del meu punt de vista, les activitats que és realitzen si que estan una mica obsoletes, però en el meu cas per exemple, a aquesta assignatura també vaig realitzar projectes per construir circuits electrònics, construir un robot, elaborar un marc de fotos amb diferents materials i, m’agradava molt. Per això, per a mi, les TIC poden afegir-se perfectament en aquesta àrea, però sense suprimir el que hi ha, però si, donant-li un caire més actual.

Destacar que un altre bon punt és que els alumnes treballin de manera col·laborativa, ja que l’activitat involucrarà posteriorment a la comunitat.

Trobo que pot ser un element motivador el fet que els projectes es publiquin per tal que la població en triï un. Quelcom farà que els alumnes s’impliquin més i ho facin el millor possible per tal que el seu projecte sigui el guanyador.

El projecte per tant, m’ha agradat, considerant-lo un projecte innovador i amb utilitat, ja que la biblioteca de Granollers necessita una reforma i aquesta proposta pot fer que el conjunt d’alumnes que hi participin s’involucrin i després en facin ús.